Banda sonora per a l’exposició “inVisibles”

El Museu Etnogràfic de Ripoll va inaugurar, el 30 de juliol de 2021, l’exposició “inVisibles”, sobre la dona a la societat del municipi al tombant dels segles XIX i XX. A través principalment de fotografies de l’època, l’objectiu és mostrar i reivindicar la participació fonamental de les dones, autèntics pals de paller de l’estructura familiar i social: un paper silenciat i no sempre reconegut. 

La meva contribució va ser la composició d’una banda sonora d’aproximadament 15 minuts de durada, una successió d’escenes musicals que representen diferents moments de la vida quotidiana de les dones del Ripoll de fa 150 anys: el pas d’una societat rural a industrial, el dia a dia a la fàbrica, els moments de festa i celebració, etc. A l’hora de concebre aquesta música, vaig triar una paleta d’instruments i sons senzills que remetessin a la vida tradicional en una població com Ripoll: guitarra, violí, acordió, elements de fusta (percussions, contrabaix,…), etc. Pel que fa a la composició, la intenció era transmetre que, tot i tenir una existència relativament feliç, les dones mai no van aconseguir ser socialment rellevants; per això, la música conté de principi a fi una melanconia latent, simbolitzant el retorn permanent a una realitat que les relegava a un paper secundari. En definitiva, la música intenta expressar el missatge principal de l’exposició, tot encapsulant la grandesa d’aquelles dones en sonoritats petites, sempre allunyades de l’èpica que es mereixien.

La música està complementada amb efectes sonors que remeten a la vida quotidiana d’aquells anys: telers de l’època, carros de cavalls, ramats d’ovelles, seqüències de percussió fetes amb sons de plats, escombres, els mateixos telers, etc. A banda, de tant en tant apareixen fragments d’una conversa gravada especialment per l’ocasió entre diverses dones de Ripoll, que sonen amb reverberació per expressar la seva invisibilitat. Aquesta col·lecció de sons quotidians entra en ressonància directa amb l’essència del mateix museu: una institució impulsada per la gent de Ripoll, que n’explica la vida i en guarda la memòria col·lectiva a través d’una immensa i meravellosa col·lecció permanent d’objectes del dia a dia.

Aquesta banda sonora sona en bucle per la megafonia de la sala d’exposicions i acompanya constantment el/la visitant al llarg de tot el recorregut d’imatges i objectes; d’aquesta manera, proporciona un vincle emocional amb la matèria exposada molt semblant al que genera la música d’una pel·lícula. En aquest vídeo podeu apreciar aquest efecte mentre feu una ràpida passejada virtual per l’exposició. Al reproductor de sota escoltareu la seqüència sencera.